Joaquim Subirats

joaquim subirats.jpg

Saxofonista i professor de saxòfon.

La primera vegada que vaig entrar a l'Institut tenia molta por. No sé per què, però sabia que seria possiblement l'última carta que em quedava per jugar.

Portava dos anys anant de metge en metge sense que ningú m'hagués diagnosticat què és el que em passava. Un bon dia va anar a parar a les meves mans un document informatiu editat per l'Institut on vaig veure clarament reflectit el meu problema. No vaig tenir cap mena de dubte: tenia distonia.

No sabia si mai podria tornar a tocar el saxòfon o si em veuria obligat a deixar una de les coses que més estimava: la música. Però per sort vaig anar a parar a l'Institut, on vaig trobar tot un equip de professionals especialitzats en medicina de l'art que em van ajudar (metges, fisioterapeutes, psicòlegs, etc.). Per primera vegada no em vaig sentir sol. Allí hi vaig conèixer altres músics que també estaven passant pel mateix que jo i que ja feia un temps que havien iniciat el tractament.

L'equip va estar sempre al meu costat i em van ajudar amb els seus bons consells. Van fer que tornés a creure en mi mateix.

Gràcies a tots ells vaig tornar a recuperar la il·lusió per la música, les ganes de tocar l'instrument, el tornar-me a sentir músic.

El centre disposa d'un equip mèdic qualificat i altament experimentat en el camp musical així com els recursos i mitjans necessaris per ajudar els músics a recuperar-se. N'hi passen molts, de músics, pel centre cada dia. Això fa que entenguin i coneguin els problemes que ens afecten millor que d'altres professionals de la medicina.