Bernardo Cifres Amat

Trompa Solista de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana i professor.

A l’Institut vaig trobar per fi, i després de molt de temps, algú que m’escoltava, entenia l’idioma que jo parlava i no li pareixia que les coses que jo li explicava eren d’un desequilibrat o d’algú que no

volia anar a treballar.

 

Per fi un metge me donava un diagnòstic relacionat amb el que jo sentia i tenia i, a més, era capaç de donar una solució al meu problema.

El que més m’ha adjudat és poder tenir un diagnòstic a la meua malaltia. Al centre tenen el seus propis aparells, en molts casos desenvolupats per ells mateixos, i amb els quals et poden diagnosticar. I després, quan passes al departament de fisioteràpia, ja acabes de sentir que vas a sortir d’allí recuperat. L’atenció es molt personal i, des del primer moment, notes que tot el procés està interelacionat amb el diagnòstic. Les sessions de treball manual són de molt alta qualitat, molt difícil de trobar fora de la clínica.