Francisco San Emeterio

Pianista i professor del conservatori "Jesús de Monasterior" de Santander.

Els primers símptomes es van manifestar l'any 2002. No hi havia percepció de dolor i consistien en una pèrdua gradual de les habilitats motores observable només sobre l'instrument.

En menys d'un any, l'increment de l'afecció va estendre els problemes a altres activitats -ordinador, coberts, neteja personal-. Després d'un període de constant i progressiva adequació del repertori als problemes creixents, arribaria la total impossibilitat d'una mínima pràctica interpretativa i el consegüent cessament de la mateixa.

Vaig visitar diversos especialistes sense trobar respostes ni solucions. Es van argüir causes psicològiques. Quan a finals de 2004 vaig anar a l'Institut ja coneixia la malaltia. Tot just tenia un 10% de control del moviment sobre el teclat.

Després d'uns quinze mesos d'unes tres hores exercicis diaris, supervisades per regulars trobades amb l'equip de l'Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art, vaig recuperar el 90% de control de la mobilitat de la meva mà. La vocació, el suport i l'entrega de la fisioterapeuta Sílvia Fàbregas van ser vitals per l'èxit del procés.

En aquests anys he cuidat la intensitat i la manera d'estudi tenint en compte procediments apresos durant el tractament. En l'actualitat practico unes tres hores al dia i dono recitals a solo i de cambra una o dues vegades al mes, a part de les intervencions en les nombroses audicions que formen part del meu treball al conservatori.

Avui ja no noto cap símptoma que em recordi que vaig tenir distonia. Puc afirmar que he arribat a un 100% de curació.

Un consell: és imprescindible seguir, de manera estricta, pel que fa a manera i terminis, les recomanacions de l'equip de l'Institut. Oblideu-vos del tot d'introduir invents personals o de tocar d'amagat. És un procés llarg i pesat i hi ha moments de dubte. Jo vaig tenir molta fe: la seva experiència i els nombrosos casos de curació total van suposar la millor garantia.