Jordi Closa

Euphonium.

Avui ja torno a tocar amb la Unió Musical del Bages i tinc millor tècnica que quan em va començar tot.

Algun dia de l'abril del 2010, estem assajant al local de la Unió Musical del Bages. Fem una obra en que hi ha passatges en que l'euphonium es queda sol tocant. Són passatges fàcils; no em suposen cap dificultat tècnica. Però, mica a mica, em vaig adonant que fallo algunes notes i que el so, en les notes llargues, em tremola. La setmana següent estudio el passatge problemàtic a casa i és llavors quan m'adono realment que tinc problemes per controlar el so. Estudio més que mai però els problemes, lluny de solventar-se, s'han incrementat. A l'assaig següent he de plegar perquè soc incapaç d'emetre un so controlat. En qüestió de 3 setmanes he passat de tocar normal a no tocar pràcticament res. Em trobo en una situació desconcertant. Ho comento amb companys, amb altres músics i amb alguns professors de música, però no en treuen l'entrellat.

Busco informació i, després de molt buscar, descobreixo que podria tractar-se d'una distonia i que hi ha un centre a Terrassa, l'Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art, que la tracten. Em poso en contacte amb ells el juny i, al setembre següent, començo el tractament. El primer que descobreixo és que aquesta disfunció afecta a molts músics i que hi intervenen molts factors, sobretot mentals i psicològics. Al principi, en el meu cas, el tractament és desmoralitzant doncs passa molt temps abans no començo a veure resultats de millora.

No m'acabo de creure que pugui arribar a solucionar el problema.
Arriba però un dia en que comences a notar millores evidents. En cada una de les sessions de control que faig al centre trobo alguna cosa nova.

Al cap d'aproximadament dos anys, un bon dia trobes que ja fas coses impensables i que en tot aquest temps s'ha anat acumulant millores que, des de dins, costen de veure. Arriba un moment en que, sense saber perquè, ja gairebé toques com abans. A partir d'aquí la meva progressió és molt ràpida. En qüestió d'un mes ja em veig en condicions de tornar a tocar.

Avui ja torno a tocar amb la Unió Musical del Bages i tinc millor tècnica que quan em va començar tot. He guanyat en confiança i seguretat en mi mateix i això fa que, dia rere dia, amb estudi i esforç, millori el meu nivell substancialment. Estic molt agraït a la Sílvia Fàbregas de l'Institut de l'Art per haver-me ajudat a resoldre el meu problema, sobretot en moments en els que no em creia que el pogués solucionar.